EVA POMARES
L’economia de les comarques lleidatanes segueix el ritme de creixement econòmic de la resta de Catalunya. El 2014 van sortir de la recessió, amb un augment del producte interior brut (PIB) de l’1,6%. És una dècima més que en el conjunt català. Lleida se situa sols lleugerament al darrere de les capdavanteres, Barcelona i Girona (1,7%). “Estem en una fase de creixements continguts i es confirma que sortim de la segona recessió econòmica”, va afirmar ahir Josep Oliver, catedràtic d’economia aplicada de la UAB, que va presentar a Lleida l’Anuari Econòmic Comarcal 2015 de Catalunya Caixa.

Josep Oliver assenyala com un dels motors claus de la recuperació el “retorn de la confiança de la demanda interior, que a Lleida té més pes que en altres llocs i, per això, la crisi també havia estat més intensa”. Un consum privat que a Catalunya el 2013 encara es contreia un 3,3%. Per contra, l’any passat i per primer cop des de l’inici de la crisi, experimenta un comportament positiu (2,6%).

Per sectors, el creixement lleidatà rau en l’avenç de la indústria, que ha viscut dos anys de recuperació. I en el sector primari, que quadruplica la taxa de creixement respecte a la mitjana catalana. Per primer cop en set anys, el PIB de totes les comarques lleidatanes augmenta. L’any passat les de muntanya van liderar el creixement (2,12%), contra la plana (1,63%). Entre el 2011 i el 2014, van ser l’Alta Ribagorça, les Garrigues i el Pallars Sobirà –superant el 3% del creixement del PIB– les que van estirar més el creixement de la demarcació. En els darrers llocs i per sota de l’1%, l’Urgell i la Val d’Aran.

Perspectives

Aquest any s’acabarà amb xifres de creixement de la riquesa similars a les del 2014. “Ha estat un any d’expansió, com feia set o vuit anys que no vèiem. Sóc optimista”, diu Oliver. Això sí, “els estralls” de la crisi en l’ocupació no es resoldran aviat: “Al ritme d’enguany, recuperarem els nivells del 2007 el 2021.” Per al 2015, preveu un increment del PIB català del 3% i la consolidació de l’acabament de la recessió. Tot i que el 2016 el creixement podria ser una mica menor, a causa d’un context internacional –amb frenades d’economies com la xinesa o la brasilera– complicat.

Per Oliver, “el futur del país depèn de la recuperació del teixit industrial”, amb un model econòmic diversificat. Més sòlid que el de la bombolla immobiliària.